La gran majoria ens sentim encuriosits/des per allò que podem veure amb els nostres ulls quan mirem cap amunt una nit de cel ras. Sovint aquests moments nocturns ens inspiren qüestions transcendentals o bé – senzillament – ens deixen una estona bocabadats, ja sigui una vesprada amb Venus ben brillant ponent-se per l’horitzó, una nit de Lluna creixent o bé passejant lluny dels llums artificials veient el que hi ha amunt, més enllà de la nostra atmosfera.

És llavors quan quelcom creix dintre, alimentat per la imaginació, la curiositat i les ganes d’aprendre coses noves. Així és com s’endinsa a l’astronomia com afició. Aquest article vol ser una petita mostra, des de la pròpia experiència, de com fer les primeres passes en branca científica que ens ha ajudat a saber on estem i, en part, qui som.

Entenem com afició a l’astronomia el plaer de conèixer i descobrir mitjançant informació i observació, amb els mitjans que es tinguin a mà, els astres i el Cosmos que ens envolta. Informació i observació són dues de les coses primordials i ambdues són més fàcils d’obtenir i de fer que mai. D’informació està plena la xarxa d’internet: pàgines web, fòrums, aplicacions, etc. L’observació és encara més accessible, ja que a simple vista és quan començarem a aprendre què veiem.

Així doncs, un principiant pot reconèixer fàcilment mitjançant la vista algunes constel·lacions i astres concrets, però per expandir un poc més els coneixements i començar el camí cap els estels necessitarà dues coses: un mapa estel·lar (planisferi o una app de smartphone) i un aparell òptic.

Consells per començar a descobrir el Cosmos

Es recomana començar sempre amb binocles. Els ideals són els de 10 augments (10X) i 50 mil·límetres de diàmetre de lent, amb tractament òptic i ajust de diòptries a banda de l’enfocament. Oblideu-vos dels que ofereixen zoom o grans augments (més de 25X): no són la millor opció. Qualsevol binocular de més de 12 augments precisa ser muntat en un trípode.

Amb això i un planisferi o mapa estel·lar, ja sigui el clàssic imprès en un cercle i línies horàries o amb una aplicació de smartphone, podrem navegar pel cel amb un gran camp de visió. Allí on amb la vista veiem un grapadet d’estels, amb uns binocles podreu veure’n centenars.

Usant aplicacions de smartphone (app Skeye, Star Charts o Stellarium) tindreu una visió virtual d’allí on apunteu amb l’aparell, si aquest disposa d’acceleròmetre o giroscopi. A més us donarà informació d’allò que aparegui en pantalla. Aquestes aplicacions també serveixen per trobar objectes celestes.

Aprendre a utilitzar el telescopi? Més fàcil impossible.

Si preferiu disposar de més augments per observar el cel podeu adquirir un petit telescopi. N’hi ha de barats, però també de decepcionants. Compte! Per comprar un telescopi d’aficionat és millor que us assessoreu amb un venedor especialitzat. Descarteu tot allò que prometi molts augments o que tingui un trípode majoritàriament de plàstic. Plàstic no!

En quant als augments hi ha una regla molt senzilla: el màxim augment de l’aparell serà sols el doble que tingui de diàmetre de lent, així que per a un telescopi de 80 mil·límetres de diàmetre el seu màxim és de 160X i, per norma general, al seu màxim ja es veu borrós.

En un telescopi és important també la seva longitud expressada en mil·límetres de longitud focal. Diàmetre i longitud focal ens donaran la relació focal. Això no ens afectarà per a visual, però sí per a fotografiar. Podem saber quin augment tindrem dividint la longitud del telescopi pel nombre que apareix a l’ocular que posem. Per exemple: amb 600 mm de llarg del tub per un ocular de 10 mm obtenim 60X. Recordeu, el màxim augment del telescopi serà el doble del diàmetre d’apertura o lent.

Recomanem molt anar a una biblioteca i agafar en préstec algun llibre sobre iniciació a l’aventura de navegar pel cel amb binocles o telescopi. Recomanem “Aprender astronomía con 100 ejercicios prácticos” de Jordi Lopesino, editorial Marcombo: inclou un CD, té de tot i arribareu a un nivell més avançat.

llibre didàctic astronomia
llibre didàctic

Si voleu sortir a fer un cop d’ull, descarregueu-vos al smartphone una app de mapa estel·lar i useu uns binocles. El cuquet de l’afició anirà creixent o tal volta acabareu odiant-vos per no haver llegit més sobre el tema i no tenint clares algunes coses.

Què observar en aquesta època de l’any

Aquestes nits, quan falta poc per entrar a l’estació hivernal, podem gaudir de cels més clars, i cal que visiteu la constel·lació d’Orió durant aquesta època de l’any. És fàcil de reconèixer pels Tres Reis, les Tres Maries o també l’anomenat Cinturó d’Orió, just al mig de la constel·lació.

També podeu gaudir de M45, el cúmul de les Plèiades… i com no observar durant les seves diferents fases la Lluna amb els seus cràters amb un telescopi que ens doni més joc d’augments que uns binocles. Un mapa o una app us ajudaran a localitzar tots els objectes. A més, a finals de tardor i hivern el Sol es pon abans donant més temps per observar. Ho podeu fer des del terrat de casa, però millor trobar un lloc tranquil i apartat de la llum dels nuclis urbans.

Observeu a les fotos adjuntes com la contaminació lumínica ens priva de l’observació propera a l’horitzó. Aquestes llums de la fotografia estan situades a uns 9 quilòmetres de distància.

Joan Curtó
Contaminació llumínica de la costa a una distància aproximada de 9 km.
Binocles apuntant amb làser cap a la Nebulosa d’Orió M42. Foto: Joan Curtó

Una cosa que tot aficionat vol fer és enregistrar allò que veu. Com que estem començant amb aquesta afició, us suggereixo que utilitzeu la càmera del vostre smartphone.

Més endavant ja us fareu amb una càmera com cal. Useu el mode manual de dispar, enfocant a l’horitzó amb ISO 400 i un temps d’exposició de més de 8 segons. Però, sobretot, amb un petit trípode per aquests aparells (són de baix cost, menys de 10 €). Podeu obtenir algunes boniques imatges si el mòbil fa fotos en mode manual i un temps d’exposició llarg.

Joan Curtó
Foto: Joan Curtó
Foto: Joan Curtó

Amb binocles d’una mida normal (com els 15X70) és tot més fàcil, però el grau d’augments no ens ofereix detalls concrets. Amb dificultats es distingeix l’anell de Saturn. Els petits refractors, a part de ser molt econòmics, són també molt transportables i donen moltes satisfaccions.

A més, és important que el trípode sigui molt sòlid. Sense un bon trípode l’observació es pot convertir en un malson degut a la vibració i a la pèrdua del objecte del camp de visió. Assegureu-vos que els trípodes de telescopi tinguin manilles de moviment lent.

Afegeixo a aquestes recomanacions d’observació el fet d’anar adequadament equipat per al fred, comprovar la predicció meteorològica i usar sempre un llum vermell durant l’observació, que fa que les pupil·les no es contraguin. També tindreu més bona observació d’estels si hi ha poca Lluna o Lluna nova.

Sort i bons cels!

Dejar respuesta

Please enter your comment!
Please enter your name here